viernes, 20 de enero de 2012

ATAPUERCA

La Serra d'Atapuerca es troba en l’anomena’t Corredor de la Bureba, un passadís geogràfic que connecta la conca de l'Ebre amb la del Duero, entre la Serra de la Demanda al sud i els contraforts de la Serralada Cantàbrica al nord. Se situa en una posició biogràfica privilegiada, on conflueixen influències climàtiques mediterrànies, atlàntiques i continentals, propiciant gran varietat d'espècies de flora i fauna. Sobre els bells paratges que conformen la Serra d'Atapuerca han passejat, menjat, dormit, recol·lectat i caçat grups de antecessor, heidelbergensis, neandertals i sapiens. Compartint savinars, boscos de roures, alzines, castanyers, bedolls, faigs, pins i zones de ribera, han habitat cavalls, rinoceronts, bisons, daines, senglars, cérvols, óssos, tigres, linxs, lleons ...


La Serra continua viva. Ara és un lloc habitat i visitat, on guies professionals reconstrueixen la seva història per al visitant, i on l'equip de recerca s'esforça per entendre la vida dels éssers humans que la van poblar.
La Serra d'Atapuerca està situada a la província de Burgos (Espanya), enclavada entre els termes municipals de Ibeas de Juarros i Atapuerca. Aquest petit turó envoltat per tres rius, l'Arlanzón, el Vena i el Bec, forma part de les últimes muntanyes del
Sistema Ibèric.


FROMACIÓ DELS JACIMENTS
La Serra està formada per roca calcària, soluble a l'aigua. El massís calcari alberga aigua subterrània fins que el riu Arlanzón llaura la seva vall i el nivell de l'aigua baixa. Al mateix temps, l'aigua es filtra per les esquerdes, dissolent la calcària i generant grans buits que en algun moment s'obren a l'exterior, bé sigui perquè l'esquerda originada crea una entrada, o bé perquè es produeixen esfondraments del sostre. Quan aquestes cavitats queden en contacte amb l'exterior comencen a entrar les terres més properes a l'entrada i les arrossegades per l'aigua i el vent.
Els animals i els éssers humans entren i dipositen allà restes de menjar i eines, que seran cobertes per més sediments. Així les coves es van omplint, deixant-nos entre capa i capa de sediments estèrils episodis de la vida dels grups que les van habitar, que són el contacte directe amb el passat, una de les més valuoses evidències que testimonien la quotidianitat de les societats prehistòriques. En l'actualitat, el paisatge físic actual de la Serra d'Atapuerca presenta la diversitat i riquesa que també tenien els éssers humans del Plistocè.


DESCUBRIMENTS
-Canibalisme
En el nivell TD6 de Gran Dolina es recuperen el 1994 diverses desenes de fòssils humans que ens mostren evidències del canibalisme més antic documentat fins al moment.
Per si no fos poc trobar restes d'una nova espècie pertanyent, possiblement, a les primeres poblacions arribades al continent europeu, batejada com Homo antecessor, un estudi detallat de les restes ens mostren irrefutables proves de canibalisme.
Entre la dieta d'aquests homínids s'inclou fauna com cavalls, rinoceronts, daines, bisons o senglars; vegetals i fruits com el lledoner, i éssers humans, en realitat, els seus congèneres.
Per poder admetre que els cadàvers apareguts en aquest estrat hagin estat consumits per humans cal validar diferents qüestions. Per exemple, que apareguin en els ossos marques de tall semblants a les que s'aprecien en les restes òssies animals i que les restes es troben barrejats amb els d'animals i amb les eines lítiques, és a dir, que no tinguin cap tractament o disposició especial que suggereixi algun ritual en el qual es pot esbocinar i descarnar cadàvers però no menjar-los. En TD6 es mostren aquestes evidències.




Raquel i Joana :)